POEMES D'ENLLÀ (VERD) I D'AQUÍ (BLAU)

VERD

Torno a endinsar-me en el bosc una i una altra vegada

allí, en l'ombra humida, escolto la veu del silenci.

Sí, he sentit por d'allò desconegut

tanta com de vegades en tinc de mi mateixa 

o de la mort.

L'aire està carregat d'ensenyances

i el bosc de troballes que em recorden

l'etern cicle de la vida, sempre en moviment.

Vull anar-hi, encara que el cor bategui més i més fort

aquest repte de les tenebres em fa sentir lliure,

petita i salvatge, segurament més jo.

A l'entrada m'espera la mare roure i li prego:

Demano permís al bosc per a entrar

i dono gràcies a la seva existència:

acollidor dels animals, alimentador i pulmó del planeta.

Dins de la pineda escolto el cruixit sord d'una branca,

els sentits estan tots alerta, el cor és un tambor...

BLAU

Després de tot aquest temps
Es cos se submergeix dins es raigs de llum
llepant-se es llavis plens de sal
aclucant es ulls per poder perdre's a s'horitzó.


Ets tu,

Retornen ses olors perdudes a sa memòria:

es suau tomaní en flor,

sa ruda quasi pudenta,
s'intensa viveta oberta a n'es sol.

Sí, ets tu,

Plena d'esgarrinxades

i amb un bocinet de romaní a sa boca

enfilada a ses roques buscant sargantanes.

Sí, tu,

Que et fons en aquest blau immens

parella de blaus que es besen

allà lluny.

Tu,

Petit planeta que sura

en un infinit univers marí.

Ho contens to dins es no res:

ILLENTITAT

                                    Imágenes:  Duy Huynh