POEMES D'ENLLÀ (VERD) I D'AQUÍ (BLAU)






VERD

Torno a endinsar-me en el bosc una i una altra vegada
allí, en l'ombra humida, escolto la veu del silenci.



Sí, he sentit por d'allò desconegut
tanta com de vegades en tinc de mi mateixa 
o de la mort.



L'aire està carregat d'ensenyances
i el bosc de troballes que em recorden
l'etern cicle de la vida, sempre en moviment.



Vull anar-hi, encara que el cor bategui més i més fort
aquest repte de les tenebres em fa sentir lliure,
petita i salvatge, segurament més jo.


A l'entrada m'espera la mare roure i li prego:

Demano permís al bosc per a entrar
i dono gràcies a la seva existència:
acollidor dels animals, alimentador i pulmó del planeta.


Dins de la pineda escolto el cruixit sord d'una branca,
els sentits estan tots alerta, el cor és un tambor...





Després de tot aquest temps
Es cos se submergeix dins es raigs de llum
llepant-se es llavis plens de sal
aclucant es ulls per poder perdre's a s'horitzó.


Ets tu,

Retornen ses olors perdudes a sa memòria:
es suau tomaní en flor,
sa ruda quasi pudenta,
s'intensa viveta oberta a n'es sol.



Sí, ets tu,

Plena d'esgarrinxades
i amb un bocinet de romaní a sa boca
enfilada a ses roques buscant sargantanes.



Sí, tu,



Que et fons en aquest blau immens
parella de blaus que es besen
allà lluny.



Tu,

Petit planeta que sura
en un infinit univers marí.
Ho contens to dins es no res:



ILLENTITAT




                                    Imágenes:  Duy Huynh



Comentarios

Entradas populares de este blog

Oración a Lakshmi

Terapia Gestalt en Ibiza

"El tambor de sanación" de Lobo Negro y Gina Jones.