DESPERTAR

Ella obrí els ulls. Volia moure's però els seus braços romanien completament enredats en un roser de punxes immenses i flors vermelles com la sang. 
Aleshores ho va saber de tot cor: ell no vindria mai, encara que esperés cent anys més. No li quedà més remei que lluitar sola. Plorà tota la tristesa que ofegava el seu cor; plorà per ella i per tot aquell meravellós regne oblidat en l'absurditat d'una espera. La pell xopa lliscà sota aquella presó vegetal que, al ser nodrida, cedí pas a aquella dona renascuda, lliure per sempre més.