La energía nuclear
En estos días se hace más y más duro ser espectadora pasiva. Desde el cómodo sofá de casa vemos imágenes que nos encogen el corazón. Yo aún estoy buscando la manera de canalizar mi miedo, mi indignación y mi tristeza al ver como está el mundo. No quería hablar de todo esto en el blog pero hoy siento que no me queda más remedio que escribir...
¿Qué más tiene que pasar en este mundo para que nos demos cuenta que la energía nuclear es nefasta para la toda la Humanidad? La sobreinformación a veces produce una ceguera que nos impide ver más allá de lo que ocurre día a día. ¿Quién se acordaba hasta hoy de la catástrofe de Chernobyl de1986? ¿Qué podemos hacer para ayudar a Japón?¿Mandar un sms cómo propone Movistar? Las últimas noticias ponen el grado de alerta al nivel de la catástrofe de Ucrania.
En el blog "Tejiendo el mundo" hay un par de reportajes muy interesantes sobre lo que sucedió en Chernobyl, sobre sus héroes, cómo los trabajadores que se han quedado junto a la central de Fukushima, poniendo sus vidas en grave peligro. Y si alguien quiere hacer memoria de los efectos devastadores de una catástrofe nuclear, podrá encontar más fotos. ¿Por qué sucesos cómo éste caen en el olvido? Demasiados intereses económicos, supongo.
Foto: Tejiendo el Mundo
Sabemos que nuestro nivel de consumo y gasto energético está agotando los recursos naturales del planeta, que las emisiones de CO2 destruyen la capa de ozono. ¿Vamos a dejar que los poderosos que manejan estos recursos sigan jugando con el lucrativo negocio de las centrales nucleares a costa de nuestra seguridad, de nuestra salud? Bastante cerca de donde yo vivo, a unos 200 kilómetros, lacentral nuclear de Cofrentes ha registrado incidentes varios durante sus largos años de funcionamiento (desde que fue inagurada en 1985). ¿Para cuándo su cierre y la consecuente inversión en energías renovables?
Mis condolencias y mejores deseos para el pueblo japonés. Porque "La esperanza es lo último que se pierde".
Foto: www.inspringitisthedawn.com
Sí, jo volia escriure i no hi va haver manera, res, ho intento de nou.
ResponderEliminarVolia dir que és cert que el desastre del Japó no ens diu res de nou sobre l’energia nuclear, una bomba de rellotgeria jo casi m’atreviria a dir infinita (pels residus). Però tot i les voluntats que mostren ara els polítics, de revisar el programa nuclear, dubto molt que les abandonin, perquè les alternatives ara mateix més fiables i ràpides, petroli i gas natural, suposa dependre de tercers, que potser no sempre seran amics.
I les energies renovables? Potser ara mateix son més un complement que una vertadera solució per a substituir les energies “brutes”, sobre tot, als nivells de consum que vivim. L’altre dia escoltava que les inversions en investigació en renovables son quatre vegades menys que en la investigació que es fa en la nuclear. Bé, això vol dir que encara falta voluntat per desenvolupar-les i son massa joves i es necessitaria massa temps per a que hagi un vertader canvi a l’horitzó. I com les presses manen, la nuclear és l’opció que, fins fa unes setmanes, més atreia a molts governs.
Tot passa a la fi per la voluntat i la capacitat d’inventiva, i propostes n’hi ha moltes, com per exemple, les que explica un científic, Salvador Rueda, en l’article que us proposo. Tot passaria per una millor gestió dels recursos disponibles per a fer a les ciutats autosuficients. A mi em deixa el dubte si encara es necessitarien certes fonts d’energia, com la nuclear, amb el model que proposa. Us deixo el link: http://cuimpb.cat/politiquesurbanes/docs/Num_19_Un_nuevo_urbanismo_para_una_ciudad_mas_sostenible_Salva_Rueda.pdf
Com ell mateix diu, la millor solució seria consumir menys, molt menys, però això passaria per canviar el hàbits de viure, i ja es sap que els hàbits son mals de treure...
Per cert, a Txernobil han començat a fer visites turístiques que, per un mòdic preu, et permet passejar per les zones fins ara restringides, tot en runa, seguint aquesta moda del turisme del terror, que jo, sincerament, crec que el mou més el morbo que altre cosa.
Salut!
Gràcies pes teu comentari! Sembla cada vegada més clar que hem de començar a aprendre a viure amb menys i tot passa per un exercici de consciència, d'adonar-nos que es èssers vius existim en una profunda interrelació, que sa nostra supervivència és molt fràgil i actuar amb conseqüència. Gaspar LLamazares va afirmar a sa televisió que produïm molta més energia de sa que consumim i que aquest reste es ven a països extrangers. Amb aquest model económic no arribarem a enlloc!!
ResponderEliminar